La
Conferencia de Río+20 que hoy comienza no viene acompañada del
cambio estructural en el modelo depredador actual. Al contrario,
profundiza la crisis global y coloca a la humanidad al borde del
abismo. La economía verde representa la última coartada de las
empresas transnacionales para seguir exprimiendo el planeta.
“Veinte
años
después podemos decir que los líderes mundiales no han
aprendido nada desde Río 92”, comenta Samuel Martín-Sosa de la
Alianza ¿Economia verde? ¡Futuro imposible!. “No tienen ni la
preparación, ni la integridad para acometer los cambios radicales
que se precisan para ponernos en el camino de la sostenibilidad,
ni
tampoco la capacidad para ello, pues son los mercados y los
grandes
grupos económicos quienes deciden”, añade. Lo que se plantea en
el texto negociador de la Conferencia no está a la altura de los
retos a los que el Planeta se enfrenta, y transmite la sensación
de
que su mundo de burocracia negociadora no es el mundo real en
crisis
que estamos viviendo. No hay una mirada crítica a la incapacidad
de
cambiar el rumbo en estas dos décadas. Brasil ha presentado un
texto
descafeinado y carente de contenido y compromiso, que supone un
retroceso en los acuerdos de Río 92, a pesar de que hoy los
problemas son mucho más profundos que entonces.
El
borrador del texto de negociación que hoy se pone sobre la mesa
está
atravesado de un llamamiento contínuo a la necesidad de conseguir
un
crecimiento económico sostenido. “Poner el crecimiento en el lado
de las soluciones en lugar de en el de las causas es truncar de
partida cualquier posibilidad de cambio real. No es posible el
crecimiento infinito en un planeta con límites y recursos finitos.
Los líderes reunidos en Río deben decirle la verdad a la
ciudadanía
sobre a donde lleva esta carrera alocada hacia delante, dándole
oxígeno a un modelo en crisis, sin escuchar a las voces de
millones
de personas indignadas y excluidas que claman por otro mundo
diferente. No se pueden hacer políticas sostenibles con políticos
irresponsables”, denuncia Iñaki Bárcena, otro miembro de la
alianza.
No hay
nada en la denominada “Economía verde” que se plantea en el
texto de negociación que cambie las bases sobre las que se asienta
el funcionamiento del capitalismo, y por tanto no se podrán
acometer
los cambios estructurales que permitan conseguir los objetivos de
erradicación de la pobreza, inclusión, reducción de las emisiones,
etc. que se plantean desde el discurso oficial. Lo que si hay en
el
borrador es el esbozo de un nuevo empuje para extender la lógica
mercantilista a todos los bienes naturales que aun hoy no tienen
dueño, que aun hoy, son de todas las especies de la Tierra. Así,
la
Economía Verde persigue la apropiación de los bienes naturales
(agua, tierra, aire,...) y las funciones de los ecosistemas
(regulación del clima, depuración de las aguas, polinización,
fotosíntesis...) para incluirlos en el mercado, comerciar con
ellos,
y convertirlos también en valores financieros.
“Los
líderes mundiales reunidos en las instalaciones de Río Centro no
representan a sus ciudadanos”, denuncia Samuel Martin Sosa. Con la
urgencia y magnitud de la crisis multidimensional en la que
estamos,
no se entiende que líderes como Obama, Merkel o Cameron, ni
siquiera
asistan al evento y que las corporaciones muestren más interés que
los propios gobiernos. Esto deja claro a quien beneficiará la
“Economía Verde”. Las organizaciones sociales, y representantes
de las diferentes comunidades reunidos en la Cumbre de los
Pueblos,
el encuentro alternativo que se desarrolla de forma paralela, han
denunciado la cooptación de los gobiernos y del propio sistema de
Naciones Unidas por las corporaciones, que influyen cada vez más
la
agenda política. Así mismo han lanzado una propuesta para avanzar
hacia un marco normativo internacional que permita limitar el
papel
de las corporaciones en las decisiones políticas y depurar sus
responsabilidades en las agresiones ambientales y sociales,
particularmente en países del Sur.
El
borrador de negociación se llama “El futuro que queremos”, pero
representa en realidad el futuro que NO queremos. Desde la Alianza
“¿Economía Verde? ¡Futuro imposible!” dicen que con esta
denominada Economía Verde, no habrá futuro para la humanidad
porque
este no será posible. El tiempo se agota y probablemente dentro de
20 años ya será demasiado tarde.
[Català]
RIO+20 : INCAPACITAT POLÍTICA PER ENFRONTAR-SE A LA CRISI
La Conferència de Rio+20 que avui comença no ve acompanyada del canvi estructural en el model depredador actual. Al contrari, aprofundeix la crisi global i col·loca a la humanitat a la vora de l'abisme. L'economia verda representa l'última coartada de les empreses transnacionals per seguir depredant el planeta.
“Vint anys després podem dir que els líders mundials no han après gens des de Rio 92”, comenta Samuel Martín-Sosa portaveu de l'Aliança Economia verda? Futur impossible!. “No tenen ni la preparació, ni la integritat per abordar els canvis radicals que es precisen per posar-nos en el camí de la sostenibilitat, ni tampoc la capacitat doncs són els mercats i els grans grups econòmics els qui decideixen”, afegeix. El que es planteja en el text negociador de la Conferència no està a l'altura dels reptes als quals el Planeta s'enfronta, i transmet la sensació de que el seu món de burocràcia negociadora no és el món real en crisi que estem vivint. No hi ha una mirada crítica a la incapacitat de canviar el rumb en aquestes dues dècades. Brasil ha presentat un text descafeïnat i buit de contingut i compromís, que suposa una involució en els acords de Rio 92, a pesar que avui els problemes són molt més profunds que llavors.
L'esborrany del text de negociació que avui es posa sobre la taula està travessat d'una crida continua a la necessitat d'aconseguir un creixement econòmic sostingut. “Posar el creixement en el costat de les solucions en lloc d'en el de les causes és truncar de partida qualsevol possibilitat de canvi real. No és possible el creixement infinit en un planeta amb límits i recursos finits. Els líders reunits en Rio han de dir la veritat a la ciutadania sobre on porta aquesta carrera i fugida cap endavant, donant-li oxigen a un model en crisi, sense escoltar les veus de milions de persones indignades i excloses que clamen per un altre món diferent. No es poden fer polítiques sostenibles amb polítics irresponsables”, denúncia Iñaki Bárcena, un altre membre de l'Aliança.
No hi ha gens en la denominada “Economia verda” que es planteja en el text de negociació que canviï les bases sobre les quals s'assenta el funcionament del capitalisme, i per tant no es podran enfrentar els canvis estructurals que permetin aconseguir els objectius d'eradicació de la pobresa, inclusió, reducció de les emissions, etc. que es plantegen des del discurs oficial. El que si hi ha en l'esborrany és l'esbós d'una nova embranzida per estendre la lògica mercantilista a tots els béns naturals que encara avui no tenen amo, que són patrimoni de la humanitat. Així, l'Economia Verda persegueix l'apropiació dels béns naturals (aigua, terra, aire,...) i les funcions dels ecosistemes (regulació del clima, depuració de les aigües, pol·linització, fotosíntesi...) per incloure'ls al mercat, comerciar amb ells i convertir-los també en valors financers.
“Els líders mundials reunits en les instal·lacions de Rio Centro no representen als seus ciutadans”, denúncia Samuel Martín-Sosa. Amb la urgència i magnitud de la crisi multidimensional en la qual estem, no s'entén que líders com Obama, Merkel o Cameron, ni tan sols assisteixin a l'esdeveniment i que les corporacions mostrin més interès que els propis governs. Això deixa clar a qui beneficiarà la “Economia Verda”. Les organitzacions socials, i representants de les diferents comunitats reunits en la Cimera dels Pobles, trobada alternativa de la societat civil que es desenvolupa de forma paral·lela a la Cimera oficial, han denunciat la cooptación dels governs i del propi sistema de Nacions Unides per les corporacions, que influeixen cada vegada més l'agenda política. Així mateix han llançat una proposta per avançar cap a un marc normatiu internacional que permeti limitar el paper de les corporacions en les decisions polítiques i depurar les seves responsabilitats en les agressions ambientals i socials, particularment en països del Sud.
L'esborrany de negociació es diu “El futur que volem”, però representa en realitat el futur que NO volem. Des de l'Aliança “Economia Verda? Futur impossible!” diuen que amb aquesta denominada Economia Verda, no hi haurà futur per a la humanitat perquè aquest no serà possible. El temps s'esgota i probablement dins de 20 anys ja serà massa tard.
[Català]
RIO+20 : INCAPACITAT POLÍTICA PER ENFRONTAR-SE A LA CRISI
La Conferència de Rio+20 que avui comença no ve acompanyada del canvi estructural en el model depredador actual. Al contrari, aprofundeix la crisi global i col·loca a la humanitat a la vora de l'abisme. L'economia verda representa l'última coartada de les empreses transnacionals per seguir depredant el planeta.
“Vint anys després podem dir que els líders mundials no han après gens des de Rio 92”, comenta Samuel Martín-Sosa portaveu de l'Aliança Economia verda? Futur impossible!. “No tenen ni la preparació, ni la integritat per abordar els canvis radicals que es precisen per posar-nos en el camí de la sostenibilitat, ni tampoc la capacitat doncs són els mercats i els grans grups econòmics els qui decideixen”, afegeix. El que es planteja en el text negociador de la Conferència no està a l'altura dels reptes als quals el Planeta s'enfronta, i transmet la sensació de que el seu món de burocràcia negociadora no és el món real en crisi que estem vivint. No hi ha una mirada crítica a la incapacitat de canviar el rumb en aquestes dues dècades. Brasil ha presentat un text descafeïnat i buit de contingut i compromís, que suposa una involució en els acords de Rio 92, a pesar que avui els problemes són molt més profunds que llavors.
L'esborrany del text de negociació que avui es posa sobre la taula està travessat d'una crida continua a la necessitat d'aconseguir un creixement econòmic sostingut. “Posar el creixement en el costat de les solucions en lloc d'en el de les causes és truncar de partida qualsevol possibilitat de canvi real. No és possible el creixement infinit en un planeta amb límits i recursos finits. Els líders reunits en Rio han de dir la veritat a la ciutadania sobre on porta aquesta carrera i fugida cap endavant, donant-li oxigen a un model en crisi, sense escoltar les veus de milions de persones indignades i excloses que clamen per un altre món diferent. No es poden fer polítiques sostenibles amb polítics irresponsables”, denúncia Iñaki Bárcena, un altre membre de l'Aliança.
No hi ha gens en la denominada “Economia verda” que es planteja en el text de negociació que canviï les bases sobre les quals s'assenta el funcionament del capitalisme, i per tant no es podran enfrentar els canvis estructurals que permetin aconseguir els objectius d'eradicació de la pobresa, inclusió, reducció de les emissions, etc. que es plantegen des del discurs oficial. El que si hi ha en l'esborrany és l'esbós d'una nova embranzida per estendre la lògica mercantilista a tots els béns naturals que encara avui no tenen amo, que són patrimoni de la humanitat. Així, l'Economia Verda persegueix l'apropiació dels béns naturals (aigua, terra, aire,...) i les funcions dels ecosistemes (regulació del clima, depuració de les aigües, pol·linització, fotosíntesi...) per incloure'ls al mercat, comerciar amb ells i convertir-los també en valors financers.
“Els líders mundials reunits en les instal·lacions de Rio Centro no representen als seus ciutadans”, denúncia Samuel Martín-Sosa. Amb la urgència i magnitud de la crisi multidimensional en la qual estem, no s'entén que líders com Obama, Merkel o Cameron, ni tan sols assisteixin a l'esdeveniment i que les corporacions mostrin més interès que els propis governs. Això deixa clar a qui beneficiarà la “Economia Verda”. Les organitzacions socials, i representants de les diferents comunitats reunits en la Cimera dels Pobles, trobada alternativa de la societat civil que es desenvolupa de forma paral·lela a la Cimera oficial, han denunciat la cooptación dels governs i del propi sistema de Nacions Unides per les corporacions, que influeixen cada vegada més l'agenda política. Així mateix han llançat una proposta per avançar cap a un marc normatiu internacional que permeti limitar el paper de les corporacions en les decisions polítiques i depurar les seves responsabilitats en les agressions ambientals i socials, particularment en països del Sud.
L'esborrany de negociació es diu “El futur que volem”, però representa en realitat el futur que NO volem. Des de l'Aliança “Economia Verda? Futur impossible!” diuen que amb aquesta denominada Economia Verda, no hi haurà futur per a la humanitat perquè aquest no serà possible. El temps s'esgota i probablement dins de 20 anys ja serà massa tard.